L'entrevista

Hola a tots,

La entrevista ja està feta. De fet, les entrevistes estan fetes, i no pas perquè sigui molt treballadora, si no molt despistada..., la primera no es va gravar! La vam repetir i llavors si que es va gravar, la vaig transcriure i vaig entendre allò que deia el nostre consultor de que era una feina força entretinguda. Però em va agradar, i això que van ser 13 fulls i forces hores, i endavant i endarrere, i clica aquí i clica allà. És una mica contradictori, el treball de camp té una part de contacte amb la gent que m’agrada molt, i una part molt solitària que és la transcripció de les entrevistes i la cerca d’informació. Si treballes amb un equip, les tasques poden repartir-se, tot i que crec que la objectivitat de qui fa la transcripció és més palpable si la fa una altra persona, si la fa la mateixa que ha fet l’entrevista pot posar millor els punts i les comes, i comentaris que permetin al lector posar-se en situació.

Vam tenir una xerrada amb els companys de grup de la PAC1, sobre quin tipus de feina ens agradaria trobar o encaminar-nos, com a educadors socials. Això em va fer reflexionar un altre cop sobre la meva situació personal, les meves inquietuds i els meus projectes. És complicat trobar feina, i més, compatibilitzar-la amb la vida personal de cadascú. Quan ets jove i no tens obligacions familiars, ni càrregues econòmiques pots provar. És clar que no cal ser joves per no tenir obligacions i càrregues, o a l’inrevés. El que vull dir és que s’han de marcar unes prioritats, i sobretot no oblidar-se d’un mateix. Tot somiant, i posats a demanar, vaig dir que volia ser etnògrafa, encara que he passat moltes angúnies i inseguretats. Encara no he acabat el treball, però estic aprenent moltes coses, que si més no, em serviran per a la meva vida quotidiana. Això no vol dir que em dediqui a fer entrevistes a la gent a tort i a dret, però l’observació, la observació participant, les hipòtesis, la cerca d’informació, la contrastació, ..., tot això és un punt de partida per entendre el que succeeix al meu voltant.

Sentiments contradictoris

Hola a tothom,

Tinc el cap com un bombo!!! Han passat tantes coses en tan poques hores..., el dilluns al matí vaig estar parlant amb una mare d’un alumne de la classe del meu fill que vaig conèixer ahir al grup de consum ecològic. Ha sigut molt amable i m’ha explicat moltes coses que he anotat al diari de camp. Ahir ja li vaig fer cinc cèntims sobre el treball que haig de fer, i avui li he acabat d’explicar. M’ha ofert la seva ajuda en lo que pugui i .... quan li he dit que també hauré de fer una entrevista m’ha dit que compti amb ella!!!

Tot i la meva alegria, per la nit havia d’anar a la Junta i se’m feia una muntanya. Vergonya, inseguretat, no sabia com em rebrien i no volia molestar. Però finalment també ha anat molt bé, he conegut a un altre pare d’un nen de primer i m’he sentit molt ben rebuda.

Ara ja tinc força material per començar a treballar, i noves idees per cercar informació i poder contrastar-la.

Deu ser així la feina d’un etnògraf?, Sentiments de desànim i d’eufòria? Tornaré a tenir un altre atac de pànic?

Desànim..., o com barrejar Hombres G amb etnografia.

“I después de la lluvia, volverá a salir el sol...” (fragment d’una cançó del grup del anys 80, Hombres G). 

Així és com em sento ara, i aquesta ha estat la cançó que he estat tararejant tot fent el sopar. M’explico: el divendres va ser un dia negre, plovia, i no només per això era negre. Estava molt desanimada per com estava portant l’estudi de camp, el tema escollit i les meves habilitats observadores i de recollida d’informació. Estava en un punt mort, pitjor que al principi!!! I això m’angoixava molt. No entenia que havia passat, el tema m’havia semblat una bona idea, i la manera d’abordar-lo, també. Inclús tenia un pla! Però no havia aconseguit avançar i el temps se’m tirava a sobre. No volia inventar-me res, però em trobava bloquejada. No havia aconseguit parlar amb ningú que pogués aportar-me dades significatives per respondre sobre quines eren les percepcions de les famílies de primer de les gestions i activitats de l’AMPA. I només de pensar que havia d’entrevistar a algú em feia venir mal de panxa...

Avui hi havia convocada una reunió a les 17 h. a l’escola, arrel d’una proposta d’una membre de l’AMPA per a formar un grup de consum ecològic. És un tema que m’interessa i al qual ja vaig demanar informació, i situació que volia aprofitar per saber més de l’AMPA i de les seves activitats. A les 17 h. he arribat i dels 14 pares i mares que hi havíem, 3 (contant-me a mi) érem de primer. He pogut conèixer aquestes dues persones, i per primer cop m’he sentit còmoda i sense vergonya. Òbviament no les he bombardejat a preguntes, però he trencat el gel i podré acostar-me a elles quan les vegi a l’escola.

No està tot perdut!!!

I demà..., Junta de l’AMPA, al vespre. I serè!!

Sóc Bibliotecària!!!

Hola a tothom,

Segueixo amb les meves observacions, ara ja d’una manera més activa. M’explico, des de fa tres setmanes faig de bibliotecària a l’escola AM, els dilluns de 16’30 h. a 18 h. És una proposta de la comissió de la biblioteca de l’AMPA, que amb l’ajut de voluntaris com jo, obre la biblioteca fora d’horari lectiu pels alumnes i les seves famílies. Els dos primers dilluns no hi va venir ningú, encara era el mes d’octubre i feia bon temps. Des de la finestra de la biblioteca podia veure als infants i a les seves famílies a la pineda de davant de l’escola. Però el passat 24 d’octubre va ploure i si que hi va venir gent!!! Per mi va ser molt emocionant, m’encanten les biblioteques, per petites que siguin, i això del servei de préstec (manual, amb el sistema de fitxes, clips i escrit a llapis) m’ha fet sentir important.

És curiós, però m’ha vingut al cap una pregunta, les activitats de l’AMPA van destinades a afegir un plus a l’educació formal o és una via per a dur a terme somnis personals?