Hola a tothom,
Tinc el cap com un bombo!!! Han passat tantes coses en tan poques hores..., el dilluns al matí vaig estar parlant amb una mare d’un alumne de la classe del meu fill que vaig conèixer ahir al grup de consum ecològic. Ha sigut molt amable i m’ha explicat moltes coses que he anotat al diari de camp. Ahir ja li vaig fer cinc cèntims sobre el treball que haig de fer, i avui li he acabat d’explicar. M’ha ofert la seva ajuda en lo que pugui i .... quan li he dit que també hauré de fer una entrevista m’ha dit que compti amb ella!!!
Tot i la meva alegria, per la nit havia d’anar a la Junta i se’m feia una muntanya. Vergonya, inseguretat, no sabia com em rebrien i no volia molestar. Però finalment també ha anat molt bé, he conegut a un altre pare d’un nen de primer i m’he sentit molt ben rebuda.
Ara ja tinc força material per començar a treballar, i noves idees per cercar informació i poder contrastar-la.
Deu ser així la feina d’un etnògraf?, Sentiments de desànim i d’eufòria? Tornaré a tenir un altre atac de pànic?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada