Desànim..., o com barrejar Hombres G amb etnografia.

“I después de la lluvia, volverá a salir el sol...” (fragment d’una cançó del grup del anys 80, Hombres G). 

Així és com em sento ara, i aquesta ha estat la cançó que he estat tararejant tot fent el sopar. M’explico: el divendres va ser un dia negre, plovia, i no només per això era negre. Estava molt desanimada per com estava portant l’estudi de camp, el tema escollit i les meves habilitats observadores i de recollida d’informació. Estava en un punt mort, pitjor que al principi!!! I això m’angoixava molt. No entenia que havia passat, el tema m’havia semblat una bona idea, i la manera d’abordar-lo, també. Inclús tenia un pla! Però no havia aconseguit avançar i el temps se’m tirava a sobre. No volia inventar-me res, però em trobava bloquejada. No havia aconseguit parlar amb ningú que pogués aportar-me dades significatives per respondre sobre quines eren les percepcions de les famílies de primer de les gestions i activitats de l’AMPA. I només de pensar que havia d’entrevistar a algú em feia venir mal de panxa...

Avui hi havia convocada una reunió a les 17 h. a l’escola, arrel d’una proposta d’una membre de l’AMPA per a formar un grup de consum ecològic. És un tema que m’interessa i al qual ja vaig demanar informació, i situació que volia aprofitar per saber més de l’AMPA i de les seves activitats. A les 17 h. he arribat i dels 14 pares i mares que hi havíem, 3 (contant-me a mi) érem de primer. He pogut conèixer aquestes dues persones, i per primer cop m’he sentit còmoda i sense vergonya. Òbviament no les he bombardejat a preguntes, però he trencat el gel i podré acostar-me a elles quan les vegi a l’escola.

No està tot perdut!!!

I demà..., Junta de l’AMPA, al vespre. I serè!!